Quan i perque es crea la declaració dels drets humans.
La Declaración Universal de los Derechos Humanos (DUDH) es un documento declarativo adoptado por la Asamblea General de las Naciones Unidas en su Resolución 217 A (III), el 10 de diciembre de 1948 en París; en ésta se recogen en sus 30 artículos los Derechos Humanos considerados básicos, a partir de la carta de San Francisco de 1945.
Definir el concepte de dret i la seva relació amb el deure.
El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament per regir una societat, i la relació que te amb el deure es que per a tenir drets en
unasocietat es te que cumplir una serie de deures per a que tot funcioni.
Com es relacionen els drets humans en la democracia.
Doncs que els drets humans es generalment el que garantitza a una persona tenir una vida digna sigui qual sigui la seva situació legal o juridica del pais, l'ètnia, o qualsevol altre circumstància de l'individu en qüestió. I per a dirigir tot això el poble fa una democracia en la qual es posen en igualtat de condicions tots
Classificació historial dels drets:
1- Primera generació
Van ser el primer tipus a ser exigits i formulats pel poble durant la Revolució Francesa (en l'Assemblea Nacional) i uns anys abans en la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica. Aquest primer grup el constitueixen els reclams que van motivar els principals moviments revolucionaris en diverses parts del món a la fi del segle XVIII. Com resultat d'aquestes lluites, aquestes exigències van ser consagrades com autèntics drets i difosos internacionalment, i varen ser plasmats en els articles 3 a 21 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Alguns d'aquest són:
Tota persona té drets i llibertats fonamentals sense distinció de raça, color, sexe, idioma, posició social o econòmica.
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat jurídica.
Els homes i les dones posseeixen els mateixos drets.
Ningú no estarà sotmès a esclavitud o servitud.
Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants, ni se li podrà ocasionar dany físic, psíquic o moral.
Ningú no pot ser molestat arbitràriament en la seva vida privada, familiar, domicili o correspondència, ni sofrir atacs a la seva honra o reputació.
Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència.
Tota persona té dret a una nacionalitat.
En cas de persecució política, tota persona té dret a buscar asil i a gaudir d'ell, en qualsevol país.
Els homes i les dones tenen dret a casar-se i a decidir el nombre de fills que desitgen.
Tot individu té dret a la llibertat de pensament i de religió.
Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i expressió d'idees.
Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífica.
2- Segona Generació.
La constitueixen els drets econòmics, socials i culturals, a causa dels quals, l'Estat de Dret passa a una etapa superior, és a dir, a un estat social de dret. D'aquí el sorgir del constitucionalisme social que enfronta l'exigència que els drets socials i econòmics, descrits en les normes constitucionals, siguin realment accessibles i gaudibles. Es demanda un Estat de Benestar que implementi accions, programes i estratègies, a fi d'assolir que les persones els gaudeixin de manera efectiva, i són:
Tota persona té dret a la seguretat social i a obtenir la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals.
Tota persona té dret al treball en condicions equitatives i satisfactòries.
Tota persona té dret a formar sindicats per a la defensa dels seus interessos.
Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri a ella i a la seva família la salut, alimentació, vestit, habitatge, assistència mèdica i els serveis socials necessaris.
Tota persona té dret a la salut física i mental.
Durant la maternitat i la infància tota persona té dret a cures i assistència especials.
Tota persona té dret a l'educació en les seves diverses modalitats.
L'educació primària i secundària és obligatòria i gratuïta.
3- Tercera Generació.
Aquest grup va ser promogut a partir de la dècada dels setanta per a incentivar el progrés social i elevar el nivell de vida de tots els pobles, en un marc de respecte i col·laboració mútua entre les distintes nacions de la comunitat internacional. Entre altres, destaquen els relacionats amb:
L'autodeterminació.
La independència econòmica i política.
La identitat nacional i cultural.
La pau.
La coexistència pacífica.
L'enteniment i confiança.
La cooperació internacional i regional.
La justícia internacional.
L'ús dels avanços de les ciències i la tecnologia.
La solució dels problemes alimentosos, demogràfics, educatius i ecològics.
El medi ambient.
El patrimoni comú de la humanitat.
El desenvolupament que permeti una vida digna.
4, Quins valors reivindiquen cadascuna d'aquestes generación?
Descriu algunes de les violacions de drets mes rellevants avui dia.
La exclavitud sexual , la mort de 82 mil siris , el regimen siri execuions sumaries en Deraa.
Quins països no son de l'ONU?
Los países que NO son miembros son estos:
1.- Sahara Occidental
2.-Anguila
3.-Bermuda
4.-Islas Caiman
5.-Islas Malvinas
6.-Islas Turcas y Caicos
7.-Islas Virgenes Británicas
8.-Islas Virgenes EUA
9.-Montserrat
10.-San Pedro y Miguelón
11.-Santa Helena
12.-Gibraltar
13.-Guam
14.-Nueva Caldonia
15.-Islas Pitcairn
16.-Samoa Americana
17.- Tokelau
Que es L'ONU i quina es la seva funció?
L'Organització de les Nacions Unides (ONU) és una organització internacional formada per 192 països independents. Aquests es reuneixen lliurement per treballar junts a favor de la pau i la seguretat dels pobles, així com per lluitar contra la pobresa i la injustícia al món.
En 1941, durant la Segona Guerra Mundial, els presidents dels Estats Units (Franklin D. Roosevelt) i de la Gran Bretanya (Winston Churchill) es van reunir per crear una organització que ajudés a mantenir la pau al món. El 1945, es va unir a aquests mandataris Joseph Stalin, llavors dirigent de l'antiga Unió Soviètica, avui anomenada Federació de Rússia
A aquests tres països es van unir altres i així, el 1945, va quedar establerta l'ONU gràcies a que 51 països - inclosa Polònia, el govern es trobava a l'exili - es van posar d'acord per signar la "Carta de les Nacions Unides
L'Organització de les Nacions Unides s'encarrega de cinc tasques bàsiques
1.Arregle pacífic de les diferències: davant de qualsevol signe de diferències o desacords entre dues nacions, el consell de seguretat pot actuar per iniciativa pròpia, o bé, per la petició de qualsevol Estat. Aquest consell pot optar per qualsevol d'aquestes dues accions: investigar sobre aquestes diferències o convidar els dos països a que solucionin els seus problemes. En definitiva, es tracta d'un òrgan que exerceix una funció d'arbitratge.
2.Acción en cas d'amenaça contra la pau: el Consell de Seguretat pot actuar davant qualsevol situació d'amenaça, ruptura o agressió contra la pau. En aquests casos, recomanacions o adopta decisions per mantenir la pau i la seguretat internacional.
-Pot adoptar mesures provisionals sense que prejutgin el fons: per exemple, decidir la interrupció de les hostilitats o la retirada de les tropes (com a Palestina el 1948).
-Pot decidir unes mesures que no impliquin la utilització de la força armada.
-Emprendre tot tipus d'acció militar per mitjà de forces aèries, terrestres i navals dels seus membres, que es comprometen a posar a la seva disposició.
3.Acción econòmica i social: l'ONU afavoreix el progrés econòmic i social de tots els pobles mitjançant la cooperació internacional. Les comissions econòmiques regionals s'organitzen a escala continental la cooperació internacional mitjançant estudis, informes, reunions i preparació d'acords. La seva tasca es desenvolupa, principalment, als països subdesenvolupats.
4.Acción humanitària: l'Assemblea General va adoptar una Declaració Universal dels Drets Humans el 10 de desembre de 1948. El consell econòmic i social i les seves comissions, principalment de la comissió dels drets humans, s'estudien les condicions de la seva aplicació i preparen convencions particulars. S'han adoptat dos pactes, un relatiu als drets polítics i civils, i un altre als drets econòmics, socials i culturals.
5.Acción jurídica: l'ONU ha d'elaborar i codificar el dret internacional. La seva comissió s'encarrega de preparar els estudis de codificació que es discuteixen posteriorment en una sèrie de conferències internacional
Consideres necessàri un compromís polític i individual amb els drets humans? Per què?
Si per què hi ha un compromís polític colectiu que la gent esta firmament decidits a ajudar.Peró hi ha altres que pasen de tot completament.
